Es formà al Conservatori d’Amsterdam, on estudià orgue amb J.P. de Pauw i composició amb B. Zweers. El 1913 succeí el seu pare en el càrrec d’organista de Haarlem i el 1926 fou nomenat professor de composició i anàlisi al Conservatori d’Amsterdam, feina que combinà amb la càtedra d’orgue a l’Escola Catòlica Romana de música per a església, a la ciutat d’Utrecht. El 1934 acceptà el càrrec d’organista de la catedral d’aquesta ciutat i, tres anys després, arribà a director del Conservatori d’Utrecht. L’any 1949 fou designat director del Reial Conservatori de la Haia, i a partir del 1952 feu classes d’història de la música a la Universitat de Nijmegen fins a la seva jubilació el 1962. Des del començament de la seva carrera compositiva es mostrà interessat per allunyar-se de la tradició romàntica i per un nou tractament del text. El seu estil, d’un gran intimisme espiritual, representà un veritable impuls renovador de la música catòlica holandesa. Utilitzà formes cícliques, i el melodisme no és mai complex. Cultivà la música orquestral, de cambra i també per a instruments solistes, i són notables les seves composicions per a orgue. Fou, però, la música religiosa, vocal i coral, la més reeixida del conjunt de la seva obra.