Es formà musicalment a Lausana, Berlín, Ginebra i a la Schola Cantorum de París (1908-16), on fou alumne de Vincent d’Indy, i simultaniejà els seus estudis amb la tasca d’organista a les esglésies protestants d’aquestes ciutats. El 1916 s’instal·là a Suïssa i començà a donar classes d’orgue i història de la música en diverses ciutats. A partir del 1925 fou director del Conservatori de Música de Ginebra, càrrec que ocupà fins el 1957, i el 1938 fundà el Concurs Internacional d’Interpretació Musical, organisme que presidí fins el 1959. La seva extensa obra, que inicialment mostrà una clara influència de C. Franck i D’Indy, anà incorporant algunes de les aportacions lingüístiques de les avantguardes de l’època, però mai no adoptà posicions radicals. La seva música, de meticulosa construcció, expressa sovint el goig de la fe religiosa, combinat amb un agradable sentit de l’humor. Dins de la seva producció destaquen les obres corals, com ara les misses, els salms i els oratoris, tres simfonies, el Concert per a piano (1931) i la Fantasia per a piano i orquestra (1960).