Henri Vieuxtemps

(Verviers, Valònia, 1820 — Mustapha, Algèria, 1881)

Violinista i compositor belga.

Rebé la primera formació musical del seu pare, i posteriorment tingué com a mestre M. Lecloux-Dejonc. Debutà a sis anys amb un concert de P. Rode. El 1827 començà una gira de concerts per Lieja i Brussel·les, on conegué el seu nou professor, Ch. Bériot, amb qui estudià fins el 1831, i de la mà del qual es presentà el 1829 a París. El 1833 realitzà concerts per Europa, i entrà en contacte amb músics com L. Spohr, R. Schumann o N. Paganini. El 1835 tornà a París per continuar els estudis de composició amb A. Reicha. Del 1846 al 1851 visqué a Sant Petersburg, on treballà com a solista i professor a la cort del tsar. La seva intensa activitat concertística el portà arreu del món, i actuà sovint als EUA. El 1871 fou nomenat professor de violí al Conservatori de Brussel·les, però dos anys després hagué d’interrompre aquesta activitat per culpa d’una paràlisi que li afectà el costat esquerre. El 1879 es retirà definitivament i es traslladà a un sanatori d’Algèria. Entre les seves composicions cal destacar la Fantasie-caprice, opus 11 (1845), i els seus set concerts per a violí i orquestra.