De formació autodidàctica, el 1914 es donà a conèixer com a compositor amb l’obra per a cor i orquestra Der Zauberlehrling ('L’aprenent de mag'), amb text de J.W. Goethe. Del 1916 al 1931 exercí la docència a la Toonkunst Muziekschool de Rotterdam. Fou un gran dinamitzador de la vida musical del seu país, juntament amb S. Dresden, M. Vermeulen i D. Ruyneman, des del Vereniging voor Moderne Muziek (Societat per a la Música Moderna), entitat dedicada a la divulgació de la música contemporània. Així mateix, presidí la Societat de Compositors Holandesos. Seguidor del filòsof R. Steiner, pare de l’antroposofia, publicà un assaig titulat Muziek in het licht der antroposofie ('Música a la llum de l’antroposofia', 1925), en què vinculà aquest corrent amb la música. El seu catàleg inclou obres orquestrals, de cambra i corals, cançons i peces per a piano. L’obra cambrística és la més difosa de tota la seva producció. Algunes de les seves composicions més apreciades són Mystère, per a arpa i piano (1941), Quartet de corda (1946), Trio, per a flauta, oboè i clarinet (1944), i Suite lírica (1953), per a quartet de flautes de bec.