El 1696 publicà un recull de sonates titulat Il giardino armonico, en el qual s’autodefinia com a músic per afecció. La resta de la seva producció inclou tres reculls de sonates en trio, quatre de sonates per a violí i continu i un de concerts publicats entre el 1701 i el 1706. El motet per a solista Coelestes angelici chori és l’única obra no instrumental que, ara per ara, es coneix d’aquest compositor. El seu estil, plenament italià, està molt marcat per l’obra d’A. Corelli, amb un gust pronunciat pels cromatismes i amb una sòlida tècnica contrapuntística.