Rebé una àmplia i sòlida formació humanística. Inicià els seus estudis a Berna i els continuà a Rottweil amb Michael Rubellus i, a partir del 1506, a la Universitat de Colònia amb Johannes Cochläus. Estudià filosofia, teologia, matemàtiques i música. Fou llorejat com a poeta per l’emperador Maximilià I el 1512. Entre el 1514 i el 1529 visqué a Basilea dedicat a l’ensenyament. Allí conegué Erasme, amb qui mantingué una gran amistat. Realitzà alguns viatges i estades a Pavia, Milà i París, on entrà en contacte amb el compositor Jean Mouton. Oposat a la Reforma protestant, hagué de traslladar-se a Friburg, on ensenyà poesia i teologia a la universitat. Dedicà part dels seus interessos intel·lectuals a la música, disciplina que havia estudiat en profunditat. Els seus tractats musicals més importants són Isagoge in musicen (Basilea, 1516) i Dodecachordon (Basilea, 1547). En el primer tractat s’interessa pels elements de la música, la solmització i els vuit modes, mentre que en el segon proposa un sistema musical de dotze modes, basat en els antics modes grecs.