Nasqué en una família dedicada al teatre, i estudià amb la seva mare. Feu la seva primera aparició quan només tenia sis anys, a Darmstadt. Posteriorment estudià amb A. Czezka a Praga, on debutà l’any 1821 en una òpera d’A. Boieldieu. La temporada següent cantà a Viena, on C.M. von Weber, després d’escoltar-la en La donna del lago, li encomanà que interpretés Euryanthe, per la seva bellesa i la seva aparença quasi de fada. La seva actuació a Berlín el 1825 aixecà una gran expectació. Els anys posteriors actuà a París i a Londres, sempre envoltada d’un gran èxit i de nombrosos admiradors, entre els quals el duc de Devonshire. El 1827 es casà en secret a Berlín amb el diplomàtic comte Rossi, per la qual cosa fou coneguda amb el sobrenom de "Rossi-gnol". Al cap de tres anys, la seva condició nobiliària li comportà la prohibició de cantar en públic, i només oferí recitals en ambients aristocràtics, com davant del tsar Nicolau I. El 1849, quan el seu marit deixà la vida diplomàtica, tornà als escenaris. Morí de còlera en una gira per Mèxic. Al seu voltant es teixí tot un mite propi del Romanticisme: Goethe li dedicà el poema Neue Siren, Th. Gautier en parlava embadalit, H. Berlioz lloava les qualitats de la seva veu. Dotada d’un timbre fluid, brillant i fresc, i d’una sorprenent tessitura que li permetia arribar al mi sobreagut amb facilitat, posseïa alhora un ampli registre greu. Cantà la part de soprano de la Novena simfonia i de la Missa solemnis de Beethoven en la seva estrena. Entre els papers que interpretà destacaren els de Susanna, Donna Anna, Semiramide, Isabella, Agathe i Lucrezia Borgia.