Vida
La seva obra, d’influència germànica, fou força celebrada a Alemanya tot i ésser d’un autor d’origen anglès. Malgrat l’oblit gairebé total en què ha caigut, a la seva època Pierson fou considerat un compositor destacat de lieder i de música incidental. Empès per la seva família, inicià els estudis de medicina, els quals abandonà per dedicar-se a la música. El 1836 escriví les seves primeres composicions, unes cançons sobre textos de G.G.N. Byron i P.B. Shelley. El 1839 es traslladà a Alemanya, visqué a Dresden i més tard visità Praga, on estudià, entre d’altres, amb K.G. Reissiger. Com altres artistes del seu temps, se sentí atret per Itàlia, on viatjà el 1842. R. Schumann s’interessà pels seus primers lieder, molt influïts per l’escola germànica del gènere. El 1844 fou elegit per a succeir H. Bishop com a professor de la Universitat d’Edimburg, tot essent preferit en el càrrec a altres compositors de prestigi com W.S. Bennett o S. Wesley. L’estada a Escòcia fou molt breu, ja que Pierson no se sentí còmode en l’ambient musical britànic. De nou a Alemanya, estrenà l’òpera Leila (1848), que tingué una bona acollida. D’ençà dels anys quaranta adoptà el pseudònim Edgar Mannsfeldt, que a partir del 1853 abandonà pel de Henry Hugo Pierson. Després de l’acollida poc entusiasta que rebé l’oratori Jerusalem (1852) a Londres, tornà novament a Alemanya, on la música incidental que compongué per al Faust de J.W. Goethe (1854) assolí un èxit extraordinari. En la seva producció destaquen les cançons en anglès i els lieder. Tot i que la seva obra no està a l’alçada de la de R. Schumann, tingué un paper important en la història del lied germànic. Alguns dels seus himnes gaudiren d’una àmplia difusió. Compongué també repertori coral, en anglès i en alemany.
Obra
Música escènica
Leila (1848); Faust, mús. inc. (1854); Contarini, oder Die Verschwörung zu Padua, òpera ('Contarini, o la conspiració cap a Pàdua', 1853); Fenice, òpera (1883)
Cor
6 Gesänge, cor, pno. ad. lib., op. 9 ('6 cants', publ. ~1843); Now the bright morning star, oda, cor, pno. (publ. ~1850); Salve eternum, intermezzo, S., B., cor, orq. (~1850); Jerusalem, oratori, v. solistes, cor, orq. (publ. 1852); 2 Männerchöre, op. 31 ('2 cors masculins', ~1860); 3 Gesänge, op. 32 ('3 cants', ~1862); 2 Männerchöre, op. 35 ('2 cors masculins', 1862); Germania, v. masculines (1862); Einladung in den Wald, op. 43 ('Invitació a la selva', 1864); 4 Männerchöre ('4 cors masculins', publ. 1865); 60 himnes (publ. 1870-72); Te Deum, si
Cançó
99 cançons (la majoria per a veu solista i piano), entre les quals: Thoughts of Melody, 10 canzonetts (publ. 1839); Mondlied ('Cançó de lluna', publ. 1847; Goethe); 4 Lieder, op. 23 ('4 cançons', ~1851); Der beste Schütz, balada ('El millor caçador', ~1862; Marggraf); 3 Gedichte von Shakespeare, op. 63 ('3 poemes de Shakespeare', ~1865); 2 religiöse Gesänge, op. 65 ('2 cants religiosos', ~1865); Das schlafende Kind ('El nen adormit', ~1875)
Música instrumental
Musical meditations, pno. (publ. 1844); Romantische Ouvertüre, orq. ('Obertura romàntica', publ. ~1850); Hamlet, marxa fúnebre, pno. (1850); Macbeth, poema simfònic, orq. (1859); Die Jungfrau von Orleans, orq., op. 101 ('La dona jove d’Orleans', 1867); Romeo and Juliet, obertura, orq., op. 86 (1874)