Fou alumne de Karl Wolleitner (piano) i d’Alois Forer (orgue) a l’Acadèmia de Música de Viena. Estudià clavicèmbal amb Fritz Neumeyer a Friburg. A partir del 1958 començà a impartir lliçons d’orgue i composició a l’Acadèmia de Música de Viena, de la qual fou professor (1972-98). Els premis obtinguts en diversos concursos a Ginebra (1955), Innsbruck (1958) i Viena (1963 i 1965) donaren ressonància internacional a les seves interpretacions. L’any 1974 fou nomenat organista de la Hofmusikkapelle de Viena.
Fou un dels membres destacats del Concentus Musicus de Viena (1963-2010), que dirigia Nikolaus Harnoncourt, amb qui col·laborà en molts enregistraments de música antiga, entre els quals sobresurt una extraordinària interpretació de Das musikalische Opfer ('L’ofrena musical'), de J.S. Bach. Enregistrà també tots els concerts per a orgue de G.F. Händel i tota l’obra per a orgue de C.Ph.E. Bach. És autor d’un tractat sobre la interpretació organística titulat Ludus organi contemporarii (Viena, 1973).