El terme és usat en oposició a idiocord. Classificades per primera vegada per Eric von Hornbostel i Curt Sachs (1914), les cítares heterocordes es representen amb la xifra 312.22. En el cas de les cítares de tub sencer o de mig tub, instruments ètnics presents en cultures africanes i asiàtiques, les cordes solen estar fetes de materials aliens al tub de suport, com metall, fibres vegetals, budell, seda o niló, tot al contrari que en els instruments idiocords. Les cordes es fixen a la taula de fusta corbada amb clavilles o lligams, disposades en sentit longitudinal i separades d’aquesta amb ponts o falques.
m
Música