Pràcticament visqué tota la vida a la seva ciutat natal. Rebé les primeres lliçons de música i d’orgue del seu pare, organista a Sankt Oswald. Entre el 1656 i el 1658, becat per la ciutat de Ratisbona, anà a estudiar orgue a Nuremberg, probablement amb D. Schedlich. El 1659 substituí J.B. Häberl com a organista a l’església parroquial de Ratisbona, càrrec que ocupà fins a la mort. A la seva fama d’organista virtuós s’afegí la de compositor de cançons i de suites instrumentals. Les seves àries, predominantment religioses, són estròfiques i contenen reminiscències folklòriques. Les suites de danses acostumen a anar precedides d’una sonata o sonatina. Escriví un breu i elemental manual de teoria musical titulat Horologium musicum (1676).