També s’anomena així la part de l’antifonari o del breviari que conté els himnes, encara que l’himnari molt sovint fou copiat de manera separada. Els més antics, pertanyents a les litúrgies cèltica, gal·licana i ambrosiana, també contenen altres tipus de peces litúrgiques. Sovint apareixen combinats amb el saltiri. Els primers himnaris purs independents daten del segle IX. A partir de l’època carolíngia, els repertoris d’himnes s’anaren enriquint amb peces per a cada nova festivitat o ofici. Els primers exemples notats daten del segle XI. Molts dels himnaris medievals són, en realitat, llibres compostos on s’integren els himnes pròpiament dits amb proses o seqüències. La gran varietat de melodies existents per a un mateix himne i la diversitat de tradicions que es mantingueren en aquest repertori feren que aquest llibre fos molt poc uniforme en els seus continguts.
m
Música