En foren compostos molts durant la Revolució Francesa, època en què els himnes religiosos foren substituïts per himnes d’exaltació de la llibertat i en honor de les noves divinitats de la Il·lustració per a solemnitzar les festes revolucionàries. Aquestes peces són obra de François-Joseph Gossec, Jean-François Lesueur i Luigi Cherubini, entre d’altres. Himnes famosos són l'Hymne à la France, d’H. Berlioz (1844), l'Inno delle Nazioni, de G. Verdi (1862), o La Internacional, de P. Degeyter (1888), que esdevingué l’himne dels partits socialistes i comunistes. Sovint els himnes s’insereixen en composicions més àmplies, com ara An die Freude ('A la joia'), de J.C.F. Schiller, en la Novena simfonia de Beethoven, o l'Inno al Sole de l’òpera Iris, de P. Mascagni.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Pérez Moragón, Francesc: Contra l’Himno regional, Eliseu Climent, València 1981
- Massot i Muntaner, Josep; Pueyo i Pons, Salvador; Martorell i Codina, Oriol: Els Segadors, himne nacional de Catalunya, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1983
- Massot i Muntaner, Josep; Pueyo i Pons, Salvador; Martorell i Codina, Oriol: Els Segadors, himne nacional de Catalunya, Publicacions de l’Abadia de Montserrat; Generalitat de Catalunya, Barcelona 1993
- Massot i Muntaner, Josep; Pueyo i Pons, Salvador; Martorell i Codina, Oriol: Els Segadors, himne nacional de Catalunya, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1993