hipo-

Música

Forma prefixada del mot grec hypó, que significa ’sota', ’en menys quantitat', ’en grau deficient o inferior'.

En la teoria de la música, el prefix ’hipo-' s’afegeix al nom dels modes autèntics per a referir-se als plagals, l’àmbit dels quals és una 4a J inferior respecte dels autèntics. Així, els quatre modes autèntics del sistema medieval (dòric, frigi, lidi i mixolidi) es converteixen en els quatre plagals anomenats hipodòric, hipofrigi, hipolidi i hipomixolidi. Posteriorment, H. Glareanus (Dodecachordon, 1547) hi afegí els modes hipoeoli i hipojònic.