Hisao Tanabe

(Tòquio, 1883 — Tòquio ?, 1984)

Musicòleg japonès.

Estudià violí a l’Escola de Música de Tòquio (1903) i composició amb Noël Peri. Més tard estudià física (1904-07) i acústica (1907-10) a la Universitat de Tòquio. Compaginà la formació universitària amb els estudis de música i dansa japonesa amb Shohei Tanaka. Fou professor d’acústica, història de la música i teoria en diversos centres docents i universitats com la Kokugakuin (1923), la de Tòquio (1930) i la Waseda (1947). Estudià la música de cort coreana (1921) i visità Formosa i les illes Ryukyu (1922), el nord de la Xina (1923) i les illes del Pacífic (1934). Presidí la Societat per la Recerca de Música Asiàtica des dels seus inicis (1936). Fou pioner en l’estudi de la música al Japó modern i el principal promotor de la música europea en aquest país. Rebé, entre altres guardons, l’Imperial Academy Prize (1929).