Estudià des del 1953 amb Santiago Baranda Reyes i obtingué el primer premi del Concurs de Joventuts Musicals del seu país (1965).
Es donà a conèixer amb una gira per l’Amèrica del Sud i després marxà a Munic per estudiar amb Hugo Steuer i Ludwig Hoffmann a la Staatliche Hochschule für Musik. El 1973 rebé el Premi Itàlia de Televisió per la seva interpretació del Concert en sol major de M. Ravel. L’any següent estrenà a Londres l’obra Tristan per a piano, orquestra i cinta magnetofònica, de Hans Werner Henze. El 1991, en commemoració del segon centenari de la mort de W.A. Mozart, interpretà la integral de les sonates i els concerts per a piano del compositor austríac.