El principal promotor fou Pere Casadevall, un gran amant del gènere que s’inspirà en el Hot Club de França. Durant la Guerra Civil les activitats quedaren interrompudes però, sota la presidència de Felip García, el Hot Club les reprengué el 1946. A partir del 1949 començaren a organitzarse audicions comentades de les darreres novetats discogràfiques, projeccions de pel·lícules de jazz i concerts. Gràcies al Hot Club passaren per Barcelona figures com Willie "The Lion" Smith, Benny Carter, Louis Armstrong, Lionel Hampton, Duke Ellington, Bill Coleman, Quincy Jones, Count Basie, B.B. King, Miles Davis i molts d’altres. El 1954 l’entitat tancà el local i es dedicà només als concerts. Del 1969 al 1976 es feu càrrec del Festival Internacional de Jazz de Barcelona. Després de més de quaranta anys portant a terme una important tasca de promoció del jazz a Catalunya, el Hot Club de Barcelona cessà les seves activitats el 1978.