Despuntà ben aviat per la seva precocitat com a intèrpret de piano. El 1925 fou enviat a l’Escola de Westminster per tal d’ampliar la seva formació en aquest instrument amb H. Samuel, i també estudià composició amb R.O. Morris. L’estrena de la seva Sonata per a violí i piano número 1 (1932) despertà l’interès general cap al jove compositor, interès que augmentà amb l’estrena de la peça de cambra Octet (1933) i les Dues balades (1935), per a baríton, cor i orquestra. Malgrat els èxits aconseguits, el 1959, després de l’estrena de The Dream of the Rood, per a soprano, cor i orquestra, decidí d’abandonar el món de la composició i es dedicà completament a la musicologia i a la docència. Edità diverses antologies sobre música europea per a teclat dels segles XVII i XVIII i en el període 1948-63 fou professor de composició a la Royal Academy of Music. Com a compositor destacà per l’ús d’un llenguatge líric, ple de reminiscències romàntiques, i la solidesa constructiva.