Format a Maastricht, el 1967 entrà com a director assistent en l’Orquestra de la Ràdio Holandesa. Amplià els seus coneixements en direcció orquestral amb F. Ferrara, a Itàlia, i amb Spaanderman, a Holanda. El 1970 deixà el seu càrrec a la ràdio, i l’any següent obtingué el premi de Besançon de direcció d’orquestra, el primer d’una important llista, entre els quals destaquen el Karajan de Berlín (1973) i el Cantelli de Milà (1975). En 1981-83 fou director principal de la Nova Orquestra Filharmònica de Ràdio França de París, càrrec que exercí després en l’Orquestra Simfònica d’Utrecht (1983-86). El 1988 assumí la direcció de l’Orquestra Arturo Toscanini de Parma (fins el 1991), i el 1994 els components de l’Orquestra del Mozarteum de Salzburg l’elegiren director musical per unanimitat. El mateix any fou nomenat també director musical de l’Orquestra Nacional del País del Loira.