Estudià al Pembroke College de Cambridge (1958-66), on es doctorà el 1969. Fou professor conferenciant a la Universitat de Cambridge (1966) i a Oxford (1971), i professor convidat a la Universitat d’Indiana, a Bloomington. El 1980 fou nomenat catedràtic de musicologia a la Universitat de Glasgow. S’interessà sobretot per la música del segle XIX i és especialment conegut pels seus estudis de la música francesa. Nomenat editor general de la nova edició completa de les obres d’H. Berlioz realitzada el 1965, fou un dels impulsors del renaixement de l’interès per la música d’aquest compositor. Ha publicat Berlioz: Orchestral Music (Londres, 1969), Skryabin (Londres, 1978) i Berlioz (Londres, 1982).