Els seus components procedien de la Scuola Veneziana, un conjunt italià de corda que havia estat creat anteriorment per Angelo Ephirikian. Sota el guiatge pedagògic de Luigi Ferro, mestre de gairebé tots els instrumentistes del grup, I Virtuosi di Roma actuaren sempre amb director, càrrec que Fasano desenvolupà fins que morí, l’any 1979. La seva concepció estilística del Barroc s’allunyava completament dels postulats de l’escola alemanya de Karl Munchinger. El 1980 la formació original s’escindí en dues: I Nuovi Virtuosi di Roma, que actua sense director, i el Conjunt Boccherini, dirigit pel romanès Octavian Anghel. Com I Musici o I Solisti Veneti, el grup romà ha restat allunyat del corrent historicista amb instruments d’època impulsat a la dècada dels anys setanta per Gustav Leonhardt i Nikolaus Harnoncourt.