Format inicialment com a enginyer, el 1947 obtingué una beca de la Royal Academy of Music, on estudià piano amb H. Craxton i composició amb W. Alwyn. Guanyador del Premi Dove, amplià estudis a la Universitat de Londres. Es donà a conèixer com a compositor en els concerts de la Society for the Promotion of New Music i del London Contemporary Music Centre. Fou professor del Morley College de Londres (1952-59) i de la Universitat d’aquesta ciutat (1955-60). El 1961 es traslladà als Estats Units, on ensenyà a la Duke University (Carolina del Nord). La seva obra denota una influència inicial provinent de l’univers sonor de B. Bartók, que evolucionà cap a la microtonalitat i els procediments aleatoris, com es palesa en peces com Voyage (1970).