Deixeble de Vagn Holmboe al Conservatori de Copenhaguen en 1950-56, fou crític musical del diari Information (1956-64) i organista assistent a la catedral d’Elsinore (1957). Rebé diversos guardons, com ara el Premi Carl Nielsen (1971), fou director de la secció danesa de la Societat Internacional per a la Música Contemporània (1973) i impartí classes al Conservatori de Copenhaguen.
Cultivà la majoria de gèneres musicals, des de l’òpera fins a la música per a orgue, passant per les peces per a cor i per a orquestra. Hereu de la tradició postromàntica provinent de Carl Nielsen, progressivament s’anà decantant cap a l’avantguarda. Una de les seves preocupacions fou connectar amb el públic, i entre les troballes tècniques del seu llenguatge musical cal destacar l’ús del collage, visible, per exemple, en Serenade to Cincinnatus (1964).