Fou alumna de Michalowicz al Conservatori de Varsòvia. Amb només deu anys fou guardonada amb el Premi Hubermann. Es perfeccionà amb Carl Flesch i Georges Enescu i debutà a Londres l’any 1937 amb un concert al Queen’s Hall, dirigit per Henry Wood. L’any 1939 fixà la seva residència al Regne Unit. Després de la guerra desenvolupà una intensa activitat concertística amb gires per Israel, Turquia, la Unió Soviètica i els Estats Units. L’any 1952 es traslladà al Canadà. Publicà una autobiografia titulada Woman with Violin (Londres, 1970). Està considerada una de les grans violinistes britàniques del segle XX, particularment reconeguda per la tècnica depurada i l’estil clàssic. La seva discografia és reduïda, però inclou alguns dels grans concerts per a violí del repertori romàntic, com els de Beethoven, Brahms i Cajkovskij, i el primer concert de M. Bruch. El 1991 fou distingida com a comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic i rebé el doctorat honoris causa del Royal College of Music.