idiocord

m
Música

Instrument cordòfon proveït de cordes vibrants fetes del mateix material que l’estructura que les subjecta.

És usat en oposició a heterocord. En alguns instruments de la família de les cítares populars, les cordes es tallen a partir del mateix material que la taula de ressonància, aixecant-les, per facilitar-ne la vibració, amb petits ponts que fan de falca entre la corda i aquesta part rígida. Aquest terme fou introduït per la classificació Hornbostel-Sachs. És el cas de les cítares africanes tubulars senzilles i les de forma de rai, les cordes de les quals són fetes aixecant l’escorça en el sentit longitudinal. A les primeres es tallen diverses cordes que es mantenen separades amb un pont únic central i a les segones es talla una sola corda a cada peça de canya.