Estudià amb L.M. Gottschalk durant l’estada que aquest feu a Cuba, i amb el pianista cubà Nicolás Ruiz Espadero, iniciador del nacionalisme. El 1865 viatjà a París, on estudià al conservatori amb Ch. Alkan i A.F. Marmontel. En tornar a Cuba l’any 1870, feu diverses gires per l’illa i també pels EUA. Estèticament i musicalment estigué molt influït per l’estil virtuosístic de Gottschalk, i les seves obres són a mig camí entre la música de saló i l’obra de lluïment virtuosístic. Utilitzà alguns ritmes i girs melòdics propis de la música cubana de saló, juntament amb altres ritmes que, tot i ésser emprats per autors cubans, eren d’importació espanyola —zapateados, danzas— i d’altres que s’havien barrejat amb ritmes afroamericans —punto guajiro—. La seva estètica no tendí a utilitzar només els trets i les tècniques afrocubans, com feren Amadeo Roldán o Alejandro Gacía Caturla, sinó que, com Manuel Saumell, Laureano Fuentes o el mateix Espadero, hi era encara prou palesa l’herència salonière europea. Compongué algunes sarsueles, com El submarino Peral; l’obra més coneguda són les Danzas cubanas per a piano.