Estudià amb Francesco Durante al Conservatori de Santa Maria de Loreto, a la seva ciutat natal. Del 1736 al 1745 estrenà òperes a Venècia, Milà i Pàdua. Posteriorment anà a l’Europa central; les seves obres es representaren sobretot a Praga i a Brunswick, on el 1754 fou nomenat director de l’orquestra de la cort, i el 1762 fou contractat per al mateix càrrec a la cort de Kassel. A més de música sacra, és autor de l’oratori Isaac i d’un rèquiem, si bé la major part de la seva obra és constituïda per òperes, molt sovint en col·laboració amb Pietro Metastasio, autor dels llibrets L’olimpiade (1745), Demofoonte (1750), Didone abbandonata (1751), Artaserse (1765) i Nitteti (1771).