Iniciat en la música a la seva vila natal, el 1900 ingressà en l’Escolania de Montserrat. Fou deixeble de Manuel Guzmán en les matèries de piano, orgue i harmonia fins el 1907. El 1909 professà al monestir. Continuà els seus estudis d’harmonia amb Ramir Escofet i els de contrapunt amb Anselm Ferrer. El 1915 exercia de professor a l’Escolania i a partir del 1924, havent de suplir l’organista B.M. Vilar, es dedicà completament a l’orgue. Rebé lliçons de Josep Muset i de Francesc Civil abans d’anar a París, on amplià estudis amb Joseph Bonnet, André Marchal i, especialment, Charles Tournemire, amb qui feu una gran amistat. Pinell fou el primer organista montserratí del segle XX que rebé una formació completa, amb estades a l’estranger. D’estil acuradíssim i ple d’expressió en el fraseig, les seves execucions, ultra una gran tècnica, eren plenes de delicadesa i elegància. Enriquí extraordinàriament la Biblioteca de l’Orgue del monestir. Com a peces més representatives destaquen una salve i un virolai.