Es formà al Conservatori de Leipzig (1886-90) i a la Universitat de Hèlsinki, centre aquest darrer on es doctorà el 1900 amb una tesi sobre les cançons populars religioses de Finlàndia. Desenvolupà una intensa tasca en el camp de l’etnomusicologia i fou, de fet, un pioner en aquesta disciplina a Finlàndia. Feu un important treball d’investigació sobre la música popular a Finlàndia, Suècia i a l’Europa central. Malgrat que dedicà la majoria dels seus esforços a aquest camp, compongué, exercí la crítica musical i fou director coral i organista. Entre el 1918 i el 1935 fou el primer professor de musicologia de la Universitat de Hèlsinki. Algunes de les seves obres més interessants són l’oratori Ikiaartehet ('Tresors eterns', 1912) i Voittajat ('Els conqueridors', 1935), i l’òpera Tuhotulva ('El diluvi', 1918).