Fou fundada per Torres y Seguí, Editores, que n’editaren el primer número el 30 de gener de 1888. Durant els vuit anys que durà la seva publicació, l’edició passà per successives empreses: Viuda de Joan Trilla i Torres, Editores (juliol del 1889), Isidre Torres i Manuel Soler (octubre del 1891) i Víctor Berdós (octubre del 1892). Deixà de publicar-se el 1896. La revista tenia un format de 32 x 22,5 cm i es componia de vuit pàgines a tres columnes amb il·lustracions en forma de gravats representant retrats de músics, monuments, art, costums, etc. Anava acompanyada d’una partitura de música impresa. Edità també, com a suplements, el Diccionario Técnico de la Música i el Diccionario biográfico-bibliográfico de músicos y escritores de música, tots dos de Felip Pedrell. A part de les corresponents cròniques d’actualitat, contenia articles de fons, en la redacció dels quals participaren nombrosos musicògrafs de l’època, com Eustaquio de Uriarte, Antonio Peña y Goñi o Antoni Noguera.