El mot impostació prové de l’italià impostare, que al seu torn deriva de posto, ’lloc, situació precisa'. Els francesos ho anomenen pose de voix, i els italians parlen de veu coperta. Equival a expressions com cantar amb la màscara i cantar endavant, fent referència a un so dirigit cap a un punt imaginari davant de la cara entre el paladar dur i la rel del nas. El cantant ho explica com una sensació de so nasal i nota una concentració d’energia vora l’arcada dentària superior, però no és pas un so de nas sinó més aviat d’obertura i amplitud nasal (veu 1).
f
Música