improperis

m

pl

Música

Cant responsorial, propi del ritu de l’adoració de la Creu el Divendres Sant, en què els improperis o retrets que fa Crist des de la Creu al seu poble s’alternen amb el cant del trisagi i, després, amb el refrany Popule meus, quid feci tibi? ('Poble meu, què t’he fet?').

Els tres primers versicles, força adornats, són confiats alternativament a dos cantors de dos cors diversos; hi respon un primer cor amb el cant del trisagi en grec i un segon cor amb el mateix cant en llatí. Els versicles següents, sil·làbics, són confiats també a dos cantors, i el refrany Popule meus, al cor. Al segle XVI se’n feren versions polifòniques, entre les quals destaquen la de G.P. da Palestrina (1560) i la de T.L. de Victoria (1585), que només tractà polifònicament el trisagi i el refrany, d’un recitat molt simple, per a alternar amb el gregorià. En català hi ha la versió polifònica d’Ireneu Segarra. F. Mompou compongué una obra per a veu solista, cor i orquestra titulada, precisament, Improperia (1963).