Fou l’agrupació més popular de les que tingué l’Associació, fundada per Pau Casals l’any 1925. La iniciativa fou promoguda pels socis Josep M. Llorens i Josep Burgas, i el 6 de maig de 1934 se celebrà el concert de presentació pública, sota la batuta del seu director artístic, el jove violoncel·lista i director d’orquestra Joan Pich i Santasusana. El concert, que inclogué obres de J.S. Bach, E. Grieg, A. Borodin, L. van Beethoven i Enric Morera, tingué lloc al Palau de Projeccions de Montjuïc, en un acte en commemoració de la Festa del Treball. A partir de la segona actuació pública, tots els components de l’Institut eren socis de l’Associació Obrera de Concerts. Entre les primeres actuacions destacaren un concert d’homenatge a Pau Casals al barri vendrellenc de Sant Salvador, el 22 de juliol de 1934, que fou retransmès per Ràdio Barcelona, i un concert extraordinari al Palau de la Música Catalana, al desembre del 1935.
Una de les activitats artístiques més populars de l’Institut Orquestral foren les audicions a les barriades de Barcelona i poblacions de la rodalia, on es presentava com una veritable orquestra formada per treballadors que feien arribar la música a tots els ciutadans. Fins el 12 de juny de 1937, oferí dinou concerts populars als barris de Barcelona i a poblacions com el Vendrell, Sant Feliu de Llobregat, Terrassa, Mataró i Sabadell. En els anomenats míting-concert de l’Institut hi participaren activament compositors com Jaume Pahissa i Enric Morera. El lema de l’Institut Orquestral, que resumeix la seva funció social i pedagògica, era "Cultura per a fruir de la música i música per a millorar la nostra cultura".