Aquestes vibracions són convenientment amplificades, i traduïdes a sons audibles mitjançant altaveus. En el llenguatge popular s’anomenen també instruments electrònics, per extensió i amb certa confusió, tots aquells que funcionen amb energia elèctrica, independentment del procediment emprat en la producció del so. A la manera dels instruments tradicionals, els instruments electrònics solen tenir sistemes de modulació del so, generalment teclats, i, en alguns casos, antenes electroestàtiques per a variar la capacitat del circuit oscil·lador. També poden tenir barres de desplaçament o palanques que permetin seleccionar qualsevol freqüència entre les notes convencionals. Molts d’aquests instruments integren vibracions procedents de diferents generadors, a fi de reconstruir timbres convencionals (orgues electrònics primitius) o crear-ne d’altres totalment nous (sintetitzadors polifònics). Des del Telharmonium de T. Cahill (1897) fins als sintetitzadors actuals, les prestacions d’aquests aparells s’han multiplicat per mil, mentre que les dimensions i el pes s’han reduït en la mateixa proporció.
m
pl
Música