S’identifica amb l'intermedio italià, tot i mostrar una major presència coreogràfica. Aparegué a França al segle XVI, vinculat a la tradició de les mascherate italianes i dels espectacles musicals i coreogràfics que amenitzaven els convits a la cort anomenats entremets. A la segona meitat del segle XVII s’interpretaren intermèdes entre els cinc actes de les obres llatines, sobretot a París, i a partir del 1687 arribaren a tenir l’abast d’una òpera sencera. Entre els autors d'intermèdes destaquen M.A. Charpentier, A. Capra i G.B. Lulli.
Música