La inversió, també anomenada 'inversus', s’utilitza principalment en contextos imitatius com ara el cànon o la fuga, sense que això exclogui la seva presència en contextos homofònics (Brahms: Simfonia núm. 1, opus 68, III, Un poco Allegretto e grazioso, compàs 1 i següents, clarinet). La inversió suposa, per exemple en una fuga, un recurs de variació que permet una certa renovació del material així com la possibilitat de noves combinacions temàtiques. També es pot combinar contrapuntísticament un tram melòdic amb la seva inversió (J.S. Bach: El clavicèmbal ben temprat, vol. 1, fuga VI, BWV 851, compassos 21-23). D’altra banda, la inversió és una de les versions més freqüents de la sèrie dodecatònica.
f
Música