Cursà dret a la Universitat d’Atenes, activitat que compaginà amb la formació musical. Realitzà estudis musicals amb Mários Varvoglis al Conservatori Hel·lènic i, després, amb Geórgios Sklavos al Conservatori d’Atenes, centre on es graduà amb un diploma de contrapunt i fuga el 1949. Deixeble d’I. Pizzetti a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma (1951-53), posteriorment estudià a París (1953-54) amb D. Milhaud i T. Aubin. L’obtenció d’una beca Fulbright (1955) li permeté viatjar als Estats Units per ampliar la seva formació amb W. Piston, B. Blacher i V. Persichetti. El 1961, el seu Quartet de corda número 3 guanyà el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica. Del 1964 al 1968 ocupà el càrrec de vicepresident de la secció grega de la Societat Internacional per a la Música Contemporània i en 1981-89 presidí l’Associació de Músics Grecs. Fou guardonat amb la medalla de cavaller de les Arts, a París (1990), i el Premi Herder de la Universitat de Viena (1991). De tot el seu catàleg cal destacar les peces orquestrals. La seva obra mostra tres etapes ben diferenciades: modal i tonal (fins el 1953), serial, aleatòria i experimental (Concert per a orquestra, 1954; Primera Simfonia, 1956, Stasimon, 1965, Perspectives, 1966) i una etapa final de llenguatge més melòdic i accessible iniciada amb Mellichomidi (1980).