Estudià arpa, dibuix i ballet clàssic, i posteriorment centrà la seva formació en el cant. Els anys 1964 i 1965 guanyà dos primers premis de cant al Conservatori de París, i el 1967 el premi Erik Satie, mentre formava part de la companyia Renaud-Barrault, en la qual romangué entre el 1961 i el 1964.
Des del 1972 és professora del Conservatori Experimental Pantin, que dirigí entre el 1977 i el 1980. Aquest darrer any fundà a París el taller ’La veu contemporània', i el curs 1980-81 fou titular d’una beca d’investigació sobre experimentació de simulació de paraula en laboratori; des del 1982 és membre d’una comissió d’investigació sobre fisiologia vocal del Ministeri de Cultura i del Centre Nacional d’Investigació Científica. Ha estrenat diverses obres d’autors francesos del segle XX, tot i que, bàsicament, la seva carrera s’ha centrat en la investigació de la veu.