Estudià arpa, dibuix i ballet clàssic, i posteriorment centrà la seva formació en el cant. Els anys 1964 i 1965 guanyà dos primers premis de cant al Conservatori de París, i el 1967 el premi Erik Satie, mentre formava part de la companyia Renaud-Barrault, en la qual romangué entre el 1961 i el 1964.
A partir del 1972 fou professora del Conservatori Experimental de Pantin, que dirigí entre el 1977 i el 1980. Aquest darrer any fundà a París el taller 'La veu contemporània' i, el curs 1980-81, fou titular d’una beca d’investigació sobre experimentació de simulació de paraula en laboratori. El 1982 s’incorporà a una comissió d’investigació sobre fisiologia vocal del Ministeri de Cultura i del Centre Nacional d’Investigació Científica i, el 1991, fou nomenada inspectora principal de la Direcció de la Música, depenent també del ministeri de Cultura francès. El 2008 passà a ser inspectora honorària.
Tot i que la seva carrera s’ha centrat en la investigació de la veu, com a intèrpret destacà en els àmbits de la música contemporània i electroacústica, especialment de compositors francesos com Allain Gaussin. Fou col·laboradora habitual del compositor Jean-Claude Risset amb qui estrenà obres com Inharmonique. També interpretà obres de Debussy, Ravel, Satie i Poulenc.