Estudià literatura, piano i musicologia a les universitats de Michigan i Yale. Interessat especialment pel lied, prosseguí la seva formació a la Musikakademie de Viena amb Erik Werba, que impartia classes sobre el tema, i també amb Kurt Schmidek i Hilde Langer-Rühl. Considerat el successor del pianista Gerald Moore, es convertí, com ell, en pianista acompanyant de grans liederistes europeus, com Elly Ameling, Gundula Janowitz, Aafje Heynis, Dietrich Fischer-Dieskau, Martti Talvela o Jessye Norman, especialment durant la temporada de concerts que ell mateix organitzà a Viena a partir del 1968.
Després del seu debut, el 1973, amb l’Orquestra Filharmònica de Viena dirigida per Claudio Abbado, intensificà la seva carrera com a solista. Des del 1979 i fins el 2005 impartí cursos a la Universitat de Zuric, i el 1988 participà en la fundació de la societat Freunde des Lieder d’aquesta ciutat suïssa. Al final dels anys noranta prengué part en els concerts commemoratius de R. Strauss, H. Pfitzner, E. Chausson i F. Poulenc.