Estudià al Conservatori de Praga amb K.B. Jirák (composició), J. Kricka (instrumentació), A. Šima (piano) i V. Talich (direcció). També assistí a les classes magistrals de V. Novák. Fou director del Teatre Nacional de Bratislava (1928-32) i del de Praga (1933-34). Dirigí l’Òpera d’Olomouc (1945-58), i finalment, el 1958, tornà a Praga per fer-se càrrec de la direcció artística del Teatre Nacional. La seva música, estilísticament homogènia, en el gust neoclassicista, i de caràcter proper al divertiment, aconsegueix una factura brillant pel seu sentit de l’elegància i la proporció apreses dels preclàssics txecs i de W.A. Mozart. Usà també la politonalitat i les dissonàncies amb efectes còmics. Excel·lí especialment en les formes petites, camp en què cal destacar la Cassació, per a instruments de vent (1925), el Nonet (1937) i els tres quartets, d’un gran lirisme. Escriví quatre simfonies i les òperes Antígona (1933-34) i Pozdviženi v Efesu ('Aldarull a Efes', 1943). També cal destacar les Cançons de Neruda, per a baríton, piano i orquestra (1931).