Isabella Leonarda

(Novara, Piemont, 1620 — Novara, Piemont, 1704)

Compositora italiana.

El 1636 ingressà al convent de les ursulines de Novara, del qual fou superiora el 1686 i, el 1693, era superiora provincial de la congregació. Les seves primeres composicions daten del 1640 i es conserven dins de la col·lecció (RISM 1640) del mestre de capella de la catedral de Novara, Gasparo Casati. Al llarg de la seva vida publicà unes 200 obres que ocupen 20 volums que inclouen gairebé tots els gèneres de música sacra. Anomenada "musa novarese ", es dedicà especialment al motet amb un estil concís i elegant, utilitzant formes simètriques en harmonies particularment expressives per a ajustar-se al contingut del text, sovint escrit per ella mateixa. En molts motets per a veu sola el lirisme sensual contrasta amb la intensa expressió dramàtica dels recitatius.També compongué sonates, misses i salms. Les seves obres per a quatre veus són de factura conservadora, mentre que les de tres veus són més modernes, molt semblants a cantates de cambra, tant per la forma com per l’estil melòdic.