La seva família residí a París des que Isidore tenia tres anys. Al conservatori de la capital francesa estudià amb Georges Matthias i posteriorment es perfeccionà amb S. Heller i C. Saint-Säens. Inicià una destacada carrera com a solista, que aviat abandonà per consagrar-se a la pedagogia, camp en què esdevingué un dels grans referents de l’escola francesa de l’època. En 1903-34 fou professor del Conservatori de París, on formà diverses generacions de pianistes, els quals dotà d’una depurada tècnica i d’un estil que entroncava amb els del seu mestre Saint-Säens. Del 1941 al 1955 residí als Estats Units. F. Busoni li dedicà la Toccatta.