Probablement deixeble del P. Cererols a l’Escolania de Montserrat els anys 1665-71, el 17 de setembre d’aquest darrer any ingressà com a monjo al monestir. Arpista molt destre, fou també mestre de l’Escolania (1705-15), compartint el càrrec amb el P. Vicenç Pressiac i en substitució del P. M. López mentre aquest exercí d’organista a Valladolid. Davant les pressions centralitzadores de la Congregació de Valladolid, a la qual pertanyia el monestir de Montserrat, defensà amb fermesa els drets tant dels monjos antics escolans com dels mateixos escolans que pertanyien a la Corona de Catalunya-Aragó, redactant un llarg Memorial (1717), que lliurà a l’abat general de la congregació. Fou prior a València i, després, abat del monestir de Sant Benet de Bages (1701-05). No es conserven composicions seves.