Isis

Divinitat egípcia.

Germana i esposa d’Osiris, ressuscità el seu espòs, que havia estat assassinat, i en tingué un fill, Horus. El seu culte arribà a Grècia durant el període hel·lenístic, a Itàlia cap al segle I aC, i també al centre i el nord d’Europa. Fou Luci Apuleu, al segle I dC, qui parlà del paper de la música en el culte a Isis. Aquest pensador llatí descriu un cor cantant himnes acompanyat de la tíbia, la siringa i altres aeròfons. Algunes restes arqueològiques testimonien la presència de címbals, tambors i fins i tot trompetes en el culte a Isis a Roma. Les fonts literàries també parlen del sistre (sistrum), instrument de percussió, i la mateixa deessa és representada sovint amb aquest instrument, que tenia la funció d’allunyar Seth, el malvat germà i assassí d’Osiris.