No se sap si era fill de sastre o bé serf de la gleva alliberat a petició del príncep Pot’omkin; fos com fos, el príncep mecenes L.A. Naryš-kin, director de teatre, l’acollí a la seva capella musical. Possiblement gràcies a ell pogué estudiar amb G. Tartini a Itàlia, tot i que no hi ha proves d’aquest fet. Fou alumne de Tito Porta a Sant Petersburg. Després, impartí classes de violí a l’Acadèmia de la ciutat, i formà part de l’orquestra de la cort, de la qual esdevingué director pels volts del 1780. El 1784 fou nomenat director dels ballets i el 1785, a instàncies del príncep Pot’omkin, superintendent de l’Acadèmia de Música de Iekaterinoslav, càrrec que no exercí per la intervenció de G. Sarti. Dugué a terme les seves activitats musicals a la cort de Pau I. Escriví sobretot composicions dedicades al violí, com les 3 sonates per a violí sol, opus 3 (~1800), les 6 sonates per a dos violins (1781) i els diversos grups de Cançons russes amb variacions, per a dos violins o violí i viola. Pòstumament, el 1812, es publicà el seu Méthode de violon adoptée par les Conservatoires.