Inicià els estudis de violí a cinc anys i quan en tenia set es presentà per primer cop davant el públic. Gràcies a l’ajut de Bronislaw Huberman, pogué perfeccionar-se al Conservatori de Música de París, on es matriculà a l’edat de deu anys, i dos anys després obtingué un primer premi. Durant la dècada de 1940 feu les primeres aparicions com a solista en diverses orquestres britàniques, com l’Orquestra Simfònica de la BBC i l’Orquestra Filharmònica de Londres. L’any 1951 fou guardonat en el Concurs Long-Thibaud de violí i piano i immediatament enregistrà el seu primer disc, Concert per a violí d’Alban Berg, pel qual obtingué el Grand Prix du Disque. L’any 1955 debutà als Estats Units i el 1963 fou el primer violinista israelià que actuà a la Unió Soviètica. Fundador del Festival de Música de Vence (1972), diversos compositors li dedicaren obres, entre els quals Bruno Maderna (Pièce pour Ivry, 1971). Destacà tant en el repertori clàssic com en el contemporani, i feu també incursions en el jazz i el rock i actuà en algunes pel·lícules.