Estudià història i teoria musical al Conservatori de Moscou, on posteriorment es doctorà amb V.E. Ferman (1940). Fins el 1936 ensenyà història de la música en diverses escoles de Moscou. Després de servir a l’armada soviètica durant la Segona Guerra Mundial, en 1945-48 fou director de la redacció musical de la Ràdio Soviètica, i des del 1956, professor del conservatori, on dirigí seminaris sobre música contemporània occidental. El seu principal centre d’interès és la música del segle XX. Fou autor d’una sèrie de monografies, articles i assaigs sobre els grans compositors soviètics i occidentals, i també de la biografia més important sobre S. Prokof’ev, publicada a Moscou el 1946.