Fou alumne de F.X. Richter i posteriorment anà a París (1783), on treballà com a mestre de música i violoncel·lista en l’orquestra del Concert Spirituel. Destacà com a compositor de les anomenades symphonies concertantes, forma que gaudí de gran acollida entre els auditoris de la capital francesa. En aquest gènere desplegà diferents propostes pel que fa als instruments solistes, tot mostrant especial predilecció per l’ús d’ambicioses combinacions d’instruments concertants de vent. També compongué música de cambra, en què sobresurten els quartets de corda i un bon nombre de sonates i trios, a més de sis quintets per a piano, flauta, clarinet, trompa i fagot i un per a instruments de corda.