Vida
Es formà a Lieja i després a París, on probablement estudià al costat de Petrus de Cruce. Els trets fonamentals de la seva biografia són, però, controvertits. Alguns autors l’han identificat amb Iacobus de Oudenaerde, canonge a Lieja i professor de la Universitat de París el 1313. El que sembla inqüestionable és l’autoria del tractat Speculum musicae, durant molt temps atribuït a Jean des Murs. Aquesta obra enciclopèdica, dividida en set llibres i escrita cap al 1325, és, a part d’un dels tractats teòrics més voluminós de tots els que s’han conservat de l’Edat Mitjana, una mostra de l’actitud conservadora del seu autor. Bona part del seu contingut més important, especialment en el darrer llibre, tracta de rebatre els postulats de l'ars nova preconitzada per Philippe de Vitry en el seu tractat homònim, tot defensant la vigència dels procediments típics de l'ars antiqua. Sense deixar de banda el caràcter especulatiu que caracteritza la major part de la teoria musical de l’època tot referint-se a autoritats com Boeci o Guido d’Arezzo (llibres 1-5), també tracta d’aspectes relacionats amb la pràctica musical, tant la del cant litúrgic monòdic (llibre 6) com la de la música mesurada o polifònica (llibre 7). En molts aspectes, l'Speculum musicae és el millor recull teòric sobre la música de l'ars antiqua.
Bibliografia
- Bragard, R., ed.: Speculum musicae, llibres 1-5, Corpus Scriptorum de Musica, 3, American Institute of Musicology, 1955-68
- Coussemaker, E. de, ed.: Scriptorum de musica medii aevi nova series, II, París 1864-76