Fill del compositor H. Février, estudià amb Édouard Risler i Marguerite Long al Conservatori de Música de París entre el 1917 i el 1921. Février s’especialitzà en el repertori francès del segle XX. Amic de Francis Poulenc des de la infantesa, junts enregistraren les obres per a piano a quatre mans d’aquest compositor. Poulenc li dedicà el seu Concert en re menor per a dos pianos, que estrenaren conjuntament el 1932. El 1937, M. Ravel li confià la interpretació del seu Concert per a la mà esquerra, que el 1931 havia estrenat P. Wittgenstein, l’actuació del qual, però, no havia satisfet l’autor francès. Février tocà els duos per a piano d’E. Satie amb Poulenc i també amb G. Auric. El 1952 fou nomenat professor del Conservatori de Música de París. Els seus enregistraments dels Douze Préludes de C. Debussy (Grand Prix du Disque, 1963), de l’obra per a piano de Ravel (Grand Prix du Disque, 1972) i de la música de cambra de Poulenc constitueixen versions de referència en el món pianístic.